Inèrcia

Canet tot el dematí i fins a mitja tarda. Meravella de l’antiga Escola Industrial de Teixits. PAU. Nervis de final d’etapa i de vegades fins i tot de final d’adolescència, sobretot les noies. Baroja i Punset (¿per què Punset?) pel que fa al castellà. Caterina Albert i Bibiana Ballbè (no ho entenc, francament) pel que fa al català. Els mitjans diran el que voldran després, però l’examen de Català ha estat d’allò que se’n diu “tirat”. Ho han dit els estudiants en sortir-ne i després he també pogut comprovar-ho quan el tribunal ens n’ha facilitat exemplars. Al capdavall, però, quan els resultats es faran saber, tot serà com sempre i més del 90% aprovaran aquests exàmens. Exàmens que haurien de seleccionar, però que la realitat demostra que en el fons seleccionen molt poc.

Tot ens costarà molt, d’altra banda. La inèrcia és la inèrcia. I la inèrcia acostuma entre nosaltres a castigar i fustigar els millors. Sembla que calgui ser “cutre” i mediocre perquè et deixin en pau i siguis falsament respectat. Vici per damunt de la virtut. Índole i condició sinistra del nostre entorn, aquest ADN fatídic de què parla avui mateix V-M. Negats per al pensament.

Sí, Flaubert creà Mme Bovary i potser Bovary fou ell mateix, tal com podem ser-ho igualment cadascú de nosaltres. Dones, però també homes. Conec dones com ella, però també homes. Fantasia, somieig, malversació, heroisme també. Em sembla que és veritat que la condició infidel i adúltera significa en el fons practicar totes les formes socials, psicològiques i morals de tal manera que la il·lusió i la fantasia arribin a desplaçar la feixuga, i potser també avorrida i monòtona, realitat de cada dia. ¿Qui n’està lliure, del desig de fugir, encara que sigui només de tant en tant? Em sembla molt pitjor ser com l’apotecari Homais. O com l’advocat que Sergi Mateu encarna al serial La Riera. Mediocritat i doble moral.