Pàgina d'inici » Dietari » Més ben vestits

Més ben vestits

Són coses lògiques la queixa i el malestar. Veure que al teu voltant tot va a pitjor i que les condicions de la teva feina esdevenen de cada cop més precàries, si és que això és encara possible, no ajuda precisament a complir amb alegria i bon humor els reptes quotidians. No formo part de cap assemblea entre d’altres raons perquè en aquestes assemblees mai no es parla d’allò que a mi em sembla fonamental i que, de fet, és l’única cosa que m’interessa, la llibertat de Catalunya. Si Catalunya fos un país lliure i no ocupat, hauríem tingut uns altres mecanismes de defensa i el pitjor segur que ja hauria passat. Però no, d’això mai no se’n parla. I sempre s’actua al dictat d’aquests sindicats que continuen parlant de Govern Central com si res, com si tots els mals no vinguessin del fet de dependre de les decisons i actuacions d’un tal govern. Però és que, a més, Central ¿en relació a què? El terme Govern Central inclou l’acceptació tàcita de ser pura perifèria. I això em fa molta vergonya, molta. I em deprimeix. No formo part, doncs, de cap assemblea, però avui una part important del professorat dels centres públics de secundària han actuat una vegada més contra la situació de col·lapse del sector i contra l’escurçament de recursos -no suporto la paraula “retallades”, tan desgastada, pobreta. És cert que hi ha, i hi haurà, menys mitjans per a l’ensenyament i també per a moltes altres coses, i que tot va a pitjor. I és cert que l’ensenyament és una peça clau per al futur d’aquest país i de qualsevol altre país. El rebot del professorat és lògic, doncs. I vet aquí la inscripció a la samarreta groga: Per un ensenyament públic i de qualitat. Sí, públic i de qualitat. Molts professors avui han lluït aquesta samarreta groga. Fins i tot per fer classe. I, és clar, aquesta sí que no em sembla la manera més adient de reivindicar cap qualitat. Si fas classe amb samarreta, la qualitat decreix. Segur. Decreix més encara. La fas decréixer amb aquesta samarreta. Samarreta com a uniforme del professorat. I tret de la llengua emprada, cap esment de catalanitat a les assemblees. Amb la llengua de vegades no n’hi ha prou. Tampoc cap esment a l’elegància. L’elegància que consistiria a fer les classes cada cop més ben fetes i cada cop més ben vestits. Patim també una enorme decadència dels aspectes formals. La samarreta tot ho degrada i afegeixes, així, més degradació a la degradació. Samarretes que no lliguen gens amb cap reivindicació de qualitat. I jo m’estimo aquest ofici. Potser massa.

4 thoughts on “Més ben vestits

  1. Completament d’acord. Personalment també restringiria molt l’ús dels texans, roba vulgar com poques i que s’ha escampat com la pesta. Passen les decades i aquest horror de peça resisteix modes i tendències. Per a mi és un misteri. I jo diria que potser vós mateix ara porteu uns texans enfundats, m’equivoco?

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s