Pàgina d'inici » Dietari » Les lliçons dels mestres

Les lliçons dels mestres

George Steiner (acs), al Figaro Littéraire ara fa 7 o 8 anys. Els grans amants no poden ser grans amics. L’amistat mata l’eros. Sí. O, també, llegir amb els altres. Un despatx de lectura i escriptura. I per als joves d’avui: no negocieu les vostres passions. Mal any, mala època per a negocis d’aquesta mena.

I la professió de professor. Professió que abasta tots els matisos imaginables, des dels d’una vida rutinària i desencantada fins als d’un elevadíssim sentit de la vocació, en el bon sentit de la paraula vocació que, en aquest cas, sempre té, o hauria de tenir, a veure amb la vocació de transmetre el saber tot seduint. Professors com a seductors. Però la veritat és que hi ha de tot, des dels pedagogs destructors d’ànimes fins a mestres carismàtics.

Però, ¿què, quina cosa, atorga a un home o a una dona el poder per ensenyar a un altre ésser humà? No és gens fàcil respondre aquesta pregunta. És veritat que hi ha un moment a partir del qual hem de poder arribar a ensenyar als altres allò que hàgim après. Tresor de la transmissió. I és potser també veritat que un mestre aprèn del seu deixeble tot impartint-li les lliçons. ¿Són admirats ara els mestres, els professors? ¿N’hi ha encara, de mestres, que siguin admirats pels seus deixebles? ¿Hi ha deixebles? El professor com un home espectacle, seductor. Sense seducció potser no hi ha aprenentatge. Tendim a aprendre sobretot allò que ens sedueix. Sócrates ensenyava tot existint. Lliçó. Les lliçons dels mestres. Jo sóc perquè tu ets (Montaigne en relació a La Boétie). O, tal com solia dir Celan, quan sóc més jo és quan sóc més tu. La inseparable doctrina. La Torà, l’Alcorà, el Nou Testament. Hermenèutica. I tant és el suport amb què ensenyem o aprenguem. Que no es perdi mai, però, l’oralitat. La paraula. Salvem-la. La crisis ve també d’aquí. Som una nació, sí, però un poc o un molt matussera. I mesella.

3 thoughts on “Les lliçons dels mestres

    • Jo sí que en vaig tenir la sort, fa poc més de vint anys, a l’Institut de Sant Just. Suposo que si sou lectors d’aquest blog, no cal que us intenti explicar tot el que ens va donar. Confirmo qualsevol sospita de perillosa excel·lència en les seves classes.

      Professor Colomer: sí, encara hi ha mestres admirats pels seus deixebles. Ja sé que fa vint anys, però hi ha mestres que ho són per a tota la vida. Gràcies.

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s