Segurament em plau més llegir Mirall Trencat o La Plaça del Diamant, obres mestres per a mi. O els Contes, de la mateixa Rodoreda. O Bearn, o Vida Privada, que no apareixen malauradament entre les possibilitats que ofereix el diari Ara. O Incerta Glòria, és clar. He votat tanmateix el Tirant, com a millor novel·la. Senzillament perquè fou la primera i la que ho canvià tot. De la pura ficció en féu versemblança, en què l’heroi, tan valerós, mor d’un refredat mal curat, en què la pobra Carmesina, tot i ser princesa, apareix tan i tan carrinclona. He votat el Tirant també pel guspireig murri i entremaliat de Plaerdemavida, impagable. I pel furor envejós i uterí de la Viuda. I per l’adulteri de l’Emperadriu. I perquè recuperàrem un Imperi que mai no recuperàrem de veritat, però que vés a saber. I pels fets d’armes, és clar. I pels fermalls de les donzelles. Per la Garrotera i per Hipòlit. I per Diafebus. I pel fantàstic “Jo ame”. Sí, he votat el Tirant com a millor novel·lla. I no m’estranyaria gens que d’aquí poc es pogués també proposar una llista en què aparegui El Quixot. No hi haurà color aleshores. Em sembla.