Boca seca de bon dematí abans de l’alba. Coca-Cola freda. Ibuprofè. Silenci i ressorgiment. Pasqua. Bona Pasqua. Ulisses i els entrebancs. Obstacles. La senyora que fa cara de captar caritat a les meses petitòries, dama de cera enclanxinada, diu que seríem pobres si fóssim lliures. Som un país ocupat, senyora. Un bon ciri pasqual, senyora. Volem la lluna, Lluna. I la cassoleta del genoll que et fa mal. Jo sóc la resurrecció i la vida. I això arriba al fons del cor, una bomba al capdavall que bombeja milers de galons de sang cada dia. Fins el dia que s’embussa i aleshores ja m’explicaràs. Però cadascú va a la seva, sembla. Balcó privilegiat de la teva vida. No en trauràs res, de pensar-hi. Les coses són com són. ¿Per què la brutícia neteja?