Bona estona, després de dinar, llegint l’article d’avui de Sagarra sobre el qui ell anomena l’oncle Larry, Lawrence Durrell. Bona estona recordant la teva primera lectura del Quartet d’Alexandria, lectura que no saps, però, si avui repetiries -tems que tot plegat no hagi esdevingut obsolet.
D’altra banda, això que vas de mica en mica escrivint aquí són tot de coses producte de l’atzar, o d’un humor determinat, o d’un llibre llegit o en procés de ser llegit, o d’una conversa, o d’una anècdota. Et fan sempre l’efecte de ser coses simplement juxtaposades, coses que mai no has intentat ordenar, ni reunir, ni tan sols corregir o esmenar. Potser un dia descobriràs que contenen algun tret en comú, una relació, una direcció o un objectiu, vés a saber. De moment, fins que això no arribi, si és que mai arriba a produir-se, aquestes coses representen només una porció de tu mateix, d’allò que en aquell precís instant, ara per exemple quan escrius aquestes quatre ratlles, t’ha passat pel cap o potser per les mans. Del que pugui passar més endavant, no en saps res, no et preocupa gens i no depèn només de tu esdevenir o no obsolet.
