Pàgina d'inici » Dietari » Tu, com a individu

Tu, com a individu

Més sobre la lectura, acte que ha de ser gratuït i sense expectatives ideològiques. No tractis de millorar el teu veí ni la teva ciutat amb el que llegeixis ni per com ho facis. Pensa que només es pot llegir per il·luminar-se un mateix. No creguis en els actes de lectura pública del que sigui perquè llegir és un acte solitari en què el que importa ets tu com a individu. Pensa que som molt a prop de perdre tota la confiança en el fet que l’educació literària, la veritable educació, sobrevisqui a la malaltia actual, dita relativisme. Procura ser, en tot cas, un lector corrent i no cal que ningú sàpiga les hores de la teva vida que dediques a l’eixamplar la teva existència solitària a través dels llibres. Discreció. I reflexió, perquè la reflexió aïlla del sarau en què som instal·lats. Si, sí, ja sé que el problema és com fer-t’ho per ensenyar la soledat, la condició imprescindible per a la lectura. Ja ho sé això. De la mateixa manera que sé que el fet de llegir no té perquè convertir-te, per si sol, en un més bon ciutadà. I busca la companyia dels morts si pot ser. Més que no pas la dels vius, tret dels absoluts desconeguts, perquè els vius, en general, no en saben, d’acompanyar. Tan sols preocupats com estan pel plaer del cos o de la butxaca. I gràcies, Bernat Metge!

El President Pujol, ahir (21 de febrer 2012), a Arenys: no em costa gens d’admetre-ho ni de reconèixer-ho. Hores d’ara, tal com va tot i, sobretot, tal com encara ha d’anar, trieu: o independència o extinció.

4 thoughts on “Tu, com a individu

  1. Ja ho va dir un dia en Miquel Colomer en un dels seus impagables comenatris al seu bloc:

    “No es pot edificar una democràcia sòlida sense una població que sigui sobirana des del punt de vista intel•lectual.”

    I és que no podem renunciar, de cap de les maneres, a cap mena de sobirania

    M'agrada

  2. La lectura sol fer un món més ample i, a vegades, veient com va la societat, més solitari.

    Demano: això no ha estat sempre així? Estic content de poder conèixer Proust, Carpentier, Montcada, Mann, Sagarra, Auster … i haver conegut gent com en Joan Niubó de Vic que em va fer estimar una segona passió de la meva vida: la música clàssica i poder discrepar amb ell sobre lTchaikovsky i coincidir sobre Wagner. Coses de la vida. Coses que te la fan més fàcil i més agradable.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s