Jornada de Portes Obertes, aquest migdia. Ho escric amb majúscules tot i que no sé ben bé el perquè. Un parell d’hores, tot plegat. Un parell d’hores al llarg de les quals no puc evitar de pensar en la cèlebre sentència d’Emerson: Només som sincers quan estem sols amb nosaltres mateixos. A la que apareix una segona persona, comença la hipocresia. I Pla potser tenia raó quan deia que sort n’hi ha, encara, d’aquest bany d’hipocresia amb què tot ho disfressem. La veritat nua sol fer mal i la comèdia tot ho apaivaga. Contents i enganyats. Potser sí que la hipocresia és una de les bases de la civilització. La simulació de qualitats i de sentiments que hom no té.