Pàgina d'inici » Dietari » La por de ser estimat

La por de ser estimat

Febrer 2004. La incapacitat d’estimar qui t’estima. O de deixar-te estimar per qui t’estima. Frustració de sentiments. Llegia Julian Barnes, el febrer del 2004. El lloro de Flaubert. Llibre impressionant. El capítol 11 és La versió de Louise Colet. Barnes hi explica el que ella, Louise, pensava de la seva relació amb l’autor de Madame Bovary. Vaig sentir, i sento encara, que el retrat de Flaubert em retratava també a mi. La por envers qui t’estima. Una por corrent i una por poc corrent. “Em tenia por -diu Colet- de la mateixa manera que els homes solen tenir por de les seves amants o de les seves dones: perquè els entenen. Alguns homes són molt poc adults: volen que les seves dones els entenguin i amb aquesta finalitat els expliquen tots els seus secrets; però després, quan se senten cabalment compresos, odien les seves dones pel sol fet que els entenen”. “Des del segon punt de vista, el de la por poc corrent -el més important- em tenia por perquè es temia ell mateix. I no pel simple temor que jo envaís el seu estudi i la seva soledat, no; era perquè sentia pànic que jo envaís el seu cor. Era cruel perquè volia fer-me allunyar d’ell; però volia fer-me’n allunyar perquè temia arribar a estimar-me del tot. Li explicaré el que crec en el fons del meu cor: que per a Gustau, i d’una manera que ell només sabia a mitges, jo representava la vida, i refusar-me era especialment violent perquè li causava la més profunda de les vergonyes…Jo no comprenia la raó per la qual ell no es permetia estimar ni deixar-se estimar…Jo vaig discutir, em vaig barallar, però ell volia creure que la felicitat és impossible; aquesta creença li proporcionava cert estrany consol…”

Hi ha més coses, encara, en aquestes pàgines del llibre meravellós. Però ho deixo aquí. És, la meva, una història d’amors frustrats. D’amors que he frustrat jo mateix. Després de la seducció, tot m’ha estat sempre concedit. I sempre, fins ara, hi ha hagut aquell moment en què he deixat d’acceptar tot allò que se’m concedia. Al cap de 5 dies d’aquella lectura, férem un viatge a París i el silenci continuà. Ella ja tenia la decisió presa. El 12 d’abril vaig ser definitivament foragitat.

5 thoughts on “La por de ser estimat

  1. Per això jo em quedo amb els llibres. Fidels fins a la mort. Mai et deceben. Ni et demanen res a canvi. Ara estic amb “El carreró dels miracles” de Naguib Mahfuz perquè faig el viatge a Egipte amb la Biblioteca. Novel.la coral. M’està agradant. Al meu WhatsApp no tinc el punt volat.

    Liked by 1 person

  2. Naturalment era mig de broma. Les relacions són complicades però la vida és molt pobre sense amor. Que t’estimin fa por perquè tems no estar a l’alçada. No ho estaràs mai perquè en l’enamorament sempre hi ha una idealització de l’ésser estimat que no es correspon amb la realitat. Amb sort, però, quan a l’enamorat li cau la vena dels ulls es pot haver arribat a una mena de companyonia, d’amistat, que faci durable la relació.
    Vaig a seguir llegint.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s