Pàgina d'inici » Dietari » Final deliciós

Final deliciós

Passades les 2 últimes hores de dimecres veient a la televisió aquesta meravella que es diu L’home tranquil (“The quiet man”, John Ford, 1952). L’home que torna a l’origen, que torna al seu poble, després d’un periple vital amb episodis que hauria preferit no haver viscut. Passat turbulent de boxador d’èxit que ha deixat fins i tot cadàvers pel camí. Sembla una comèdia, aquesta pel·lícula. Però només ho sembla. A la vida no cal haver matat literalment ningú per deixar cadàvers pel camí. Thornton (gran John Wayne) torna a Irlanda, a Innisfree, fugint d’alguna manera d’aquest passat turbulent que visqué com a immigrant als EUA. Reflexió sense contemplacions sobre el ser humà i les seves relacions essencials, les arrels de la persona com a única font d’on brollen les virtuts i l’acceptació de la cultura dels ancestres, de tot allò que han deixat els qui ens han precedit. Tornar a les arrels, on també jo he tornat. No és exactament una comèdia, però hi ha eufòria a L’home tranquil. Hi ha cops de puny, i molt de licor, i s’hi fuma, i una meravellosa posada en escena. I un final feliç, que no és precisament allò que més importa. Però Ford fou un optimista. I el caràcter de la noia, quin caràcter, el de Kate Danaher (també gran Maureen O’Hara, que fou, a més, amiga personal de Wayne). Final deliciós d’aquest dia deliciós i important en què no segueixo el partit del Barça -no cal que tot s’aturi, o s’ajorni, quan hi ha partit del Barça- i tan sols m’assabento del 0-5 una mica més enllà de mitjanit. Bé.

6 thoughts on “Final deliciós

  1. Ho podries completar amb el visionat de la immensa “Innisfree” d’en José Luis Guerín. Fa molts anys vaig poder gaudir d’ambdues pel·lícules, ara una i després l’altra a Mataró i encara ho tinc present, ben present, per sempre present…

    M'agrada

  2. Una curiositat. Em pregunto que estàs fent a la fotografia del blog i a la del llibre (excel.lent, per cert. L’he trobat a mig camí entre pairolinià i cheeverinià) . Sembla que estiguis tocant el piano. M’equivoco?

    M'agrada

  3. A la pel·lícula ‘Blackthorn’, que va passar pels cinemes sense pena ni glòria fa un mes, el Sam Shepard -fent de Butch Cassidy- hi diu: “Hi ha dos moments en la vida d’un home: quan marxa de casa, del seu origen, i quan hi torna”. (no sé si la cita és bona del tot, la recordo així) El viatge de tornada, tal vegada més intens i més agosarat que qualsevol aventura que hom hagi fet a la vida. Tornar a casa. Recomanació: “Un dia tranquil” de Ponç Puigdevall, una mena de “Under the volcano” de M. Lowry on un crític literari (en Ponç?) fa un viatge d’un dia, anada i tornada de Girona a Sant Feliu de Guíxols, poble on hi viu la mare i la germana, en un periple de baixada als inferns i literatura de l’esgotament que és pur estil. Com deia Banville, i ‘re-citava’ V-M, en una bona novel·la l’estil camina al davant de tot, majestuós i imponent, i la trama hi va al darrere arrossegant-se de genollons. Au, bones lectures a tots.

    M'agrada

  4. No és la meva intenció fer el corcó, senyor Colomer. Però tinc curiositat per saber si us heu plantejat retirar la fotografia, tal com se us va demanar. Gràcies.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s