Pluja tot el dia, potser, avui. No ho sé. De moment ja hi ha hagut un parell de xàfecs. Al capdavall, però, l’estiu és ara per a mi. L’estiu és ara que ja han començat les classes i fa bo i no hi ha gent a mar i l’aigua és neta i quieta. Aquesta claror de migdia dels dies passats i la tardor a tocar. La benaurada tardor en què tot s’encalma i s’endreça i comença a caldre la rebeca. Tot s’escurça a poc a poc mentre s’allarga el benestar de la feina i la lectura. Perquè, al cap i a la fi, la cosa normal és llegir i no pas escriure. ¿Qui sóc jo per escriure? ¿I qui són els altres per llegir-me? (V-M). L’estiu és ara per a mi. Quan la tardor és a tocar.

18 de setembre, 59 ja.

Junqueras i Bosch, al final. Cap sorpresa.