ERC escull nova direcció i també candidat a les generals espanyoles. Ni Ridao ni Bosch m’acaben de fer el pes. El primer perquè, tot i la feina colossal esmerçada en la redacció de l’Estatut -feina que de totes maneres ja s’ha vist com ha acabat-, té damunt seu l’estigma del tripartit i la suposició que ha estat molt més un ideòleg de les polítiques d’esquerra que no pas de les de país. És a dir, Esquerra abans que ERC. Ridao és brillant segurament. Però també és gris i no transmet ni pressa ni entusiasme. Sempre m’ha semblat massa conciliatori i poc contundent a les Corts espanyoles. D’altra banda, la sensació que em fa Bosch és de petitesa. De petitesa fins i tot en la seva imatge i en el seu vestir. Defectes de forma. M’és igual que no sigui militant. Bosch no m’agrada senzillament per què em sembla petit, molt petit. Tant se val. A Madrid només caldria anar-hi a negociar els termes de la llibertat i a equilibrar deures i havers. La veritat és, però, que una mica més d’esperança sí que desprèn la que serà nova direcció del partit. Em sembla que Junqueras és més de país que no pas d’ideologia. M’agrada l’ERC que parla de llibertat i d’independència i no la que es posa a fer ombra i aixopluc a les tesis ecosocialistes o gairebé directament comunistes. Amb Junqueras potser serem més a prop de la unitat, més a prop d’una mena de refundació i també segurament més a prop d’allò que és encara més important: l’entesa amb CDC i els independentistes d’UDC. El President Mas ja ha dit que no té cap por d’anar i avançar definitivament cap l’Estat propi.
