Últimes reunions abans de l’hora de la veritat. L’única cosa important és el que passa a les aules. Tu i els teus alumnes. Darrer cap de setmana abans de la veritable rentrée. Sé que tindré uns 140 alumnes dels quals hores d’ara només en conec 33. Moltes cares noves, doncs, per a algú que és tan poc fisonomista com sóc jo. No m’agraden gaire les feines llargues i feixugues i per això procuro que cada classe s’acabi en ella mateixa i que la pròxima tracti també, fins al final si és possible, un altre tema. I encarregar deures encabat. Lectura sobretot, molt lectura. I en veu alta. Les estructures de la llengua, pensament, raonament. I l’exigència d’ordre i de silenci i el tracte de vostè amb tothom dins de l’aula. Fa massa temps que equivocàrem el camí i hem deixat de saber quina mena de jovent volem. Els dirigents del sistema sembla que hagin deixat de saber la mena de nois, i noies, que els agrada. Aposto pel tipus amable, valent, educat, net, amistós, feiner, responsable, rialler. Un jovent així. Però aquest model no el tenim prou definit i manca complicitat per part de moltes famílies, encara. Penso en el discurs de Guardiola ahir al Parlament. Hi és gairebé tot, en aquest discurs.

Claustre aquest dematí de divendres. Darrera reunió abans de l’hora de la veritat.