Pàgina d'inici » Dietari » Morts i enterrats

Morts i enterrats

La quantitat de vegades que dic Good morning i good evening i enjoy your meal i how are you this morning i see you later i have a nice day! Incomptables vegades, però no passo d’aquí perquè no parlo pràcticament amb ningú, tret del cambrer Arnel, que és filipí i molt bona persona, em sembla.

Decididament això de les illes gregues no em diu gran cosa. Pràcticament no em diu res. L’excepció, potser, és Corfú, per la cosa veneciana, però la resta em sembla foc d’encenalls. Illes clarament sobrevalorades i els grecs que les habiten, molt malcarats en general, i de molt mal humor. Mikonos, per exemple. Sí, molt bonic i molta blancor i tot el que vulguis. Però també molta presumpció. ¿I Delos? ¿Què hi ha a Delos? Delos fou molt important, la més important. Però el temple (d’Apolo, que diuen que nasqué a l’illa) ja no hi és. És a Tinos, ara. Es veu que transportaren les pedres una per una i ara és allà. Jo no l’he vist mai aquest temple, però m’és ben igual. Delos és un immens camp de ruïnes, sobretot romanes, però. També alguns diuen que hi ha la tomba d’Homer -altres diuen que és on nasqué-, tot i que no és segur que Homer existís. Pel que fa als déus, ja no hi són. Tots són morts i enterrats. Ben enterrats, tal com diuen els eclesiàstics de l’església ortodoxa. Pla ens ho explica amb aquell toc de múrria sornegueria. De tot allò el que en queda és la Ilíada i l’Odissea, Parmènides i Heràclit, Sócrates (que no escrigué res), Plató i Aristòtil. I Aristòfanes, sobretot i per damunt de tots els altres. Totes aquestes són coses que s’han de llegir si es tracta de saber alguns dels llocs d’on venim i de l’origen del nostre món. Ara: allò que em diem hel·lenisme avui ja no és res. La lletra impresa de l’obra dels qui esmento, obres fonamentals i que ho expliquen i ho contenen tot, i para de comptar. L’hel·lenisme fa molt de temps que desaparegué de la vida dels grecs. En viuen al marge. I el tenen, en tot cas, com a negoci. El que hi ha és el paganisme, l’exaltació de les passions i el desordre, molt de desordre i mal humor, principals enemics de la llibertat. Illes gregues i la Grècia d’avui. Pedres, moltes pedres, i pols i terregada, també. És cert que de tant en tant et trobes persones distingides i instruïdes perquè aquestes coses es veuen i es noten de seguida, però hi ha molta terregada, molt de progrés del mal gust i de la lletjor.

9 del vespre. Negra nit ja. Grècia va 3 hores avançada, 1 més que nosaltres. Visió de Mikonos des del vaixell. Fa bonic aquest vessant de l’illa il·luminada. Arriba aquesta parella d’holandesos que es veu que han decidit anar a menjar peix en un restaurant de prestigi molt a prop del port. S’han equivocat. Sento, sense voler-ho, com expliquen fins a quin punt ha estat un desastre. Tan desastre que, quan han demanat el llibre de reclamacions, els han fins i tot tornat els diners. A mi, aquesta tarda, per un cafè i una ampolla petita d’aigua, m’ha demanat 7€. En conservo el rebut. Grècia no va bé.

Flaubert: He estimat més que ningú és una expressió presumptuosa que significa exactament que he estimat com qualsevol.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s