La resta de la tarda

Tarda. Sol a casa. Dinat amb el pare. Conversa deslligada, complicada. Pena perquè no hi ha manera que se’n surti. Miro després de pensar en les lectures del curs que ve. Estaria bé fer llegir Simenon. M’assabento, però, que no serà possible. Tot està des-catalogat. Sembla mentida que avui a les llibreries no puguis trobar res de Simenon en català. És horrible. Quin país! Deixo de pensar en les lectures i em programo una mica la resta de la tarda. Em sembla que veuré Laura, de Preminger, i, un cop més, Els assassins, de Siodmak, el conte de Hemingway que aquí a les sales de cine passaren al seu moment amb el títol de Forajidos. Decideixo que és un bon programa. Veuré, doncs, Gene Teerney i Ava Gardner. No està pas gens malament. Temptació de les femmes fatales. També hi surten Dana Andrews i Lancaster. Ja no sortiré per res. No caldrà.

Nit de divendres a dissabte passada a Barcelona. Visita de Nadal Suau, que vaig conèixer a Mallorca ara fa 15 dies. Ve a veure l’adaptació que Bieito fa de Poe. Desaparecer, em sembla. Bon noi, mot agradable, molt culte, gran conversador. Molta curiositat. Sopem amb Enric Vila i riem. Encabat encara riem més i més. Tirsa, després de tants mesos. Plaer de tornar-hi. Se’ns hi afegeix Salvador Sostres. Esclat de les rialles i el bon humor. Acabàrem molt tard. Potser massa. Vespres i nits que queden. Vespres i nits que enyorava. Dormo a casa en Marc i la Irene, que són d’aquells que també sempre hi són.