Pronoms febles

Em va fer mal als ulls el titular de portada de l’edició en català de L.V. d’ahir (15-7-2011). Error del traductor i error del corrector. El TC pren un regidor a CiU i L’HI dóna al PP a Barcelona. Després l’error el repeteixen a les pàgines interiors. De fet, la notícia en si no és que m’interessi gaire i potser sí que el batlle Trias té raó de sospitar influències en les esferes tan discutibles del lloc on es prenen aquesta mena de decisions. El que em sap més greu, però, és l’error lingüístic. Els pronoms existeixen per substituir noms, per fer de noms, quan repetir-los convertiria les frases en massa redundants i repetitives. Però, és clar, si hi ha nom, ja no cal pronom. Aquest HI de la combinació binària és refereix al PP, que fa de receptor de l’acció del verb donar. Si hi ha, doncs, PP, el pronom HI sobra i la frase, el titular destacat, hauria d’haver estat: El TC pren un regidor a CiU i EL dóna (o L’atorga) al PP. En fi, això passa al mitjà escrit més llegit de Catalunya. Ja m’explicaràs. Reconec que estic enamorat del sistema dels pronoms febles que Fabra establí per a la llengua normativa. Hi ha poques coses que s’ajustin més a la lògica que aquest sistema impecable. I poques coses, doncs, que ajudin més les persones a estructurar de manera lògica la seva ment. Vés a saber si no és el mal ús que fem dels pronoms febles allò que explica el comportament tan il·lògic i tan poc estructurat que tenim com a país, com a nació, que aspira a la llibertat.