PowerPoint Hell

Quim Monzó parlava ahir (L.V. 9-7-2011) de l’opció anti-PowerPoint. M’hi apunto. De fet, fa molt de temps que hi estic apuntat. La fal·làcia del PowerPoint. Exigim sempre un PowerPoint a les exposicions orals de Treballs de Recerca, per exemple. Resultat: l’exposició oral es converteix, com a molt, en un pur balbuceig que consisteix a anar repetint, amb l’ajut d’un marcador, allò que apareix escrit en forma d’esquema a la pantalla. Horror! Exposició oral, en diuen. I és mentida, és clar. Com tantes d’altres en què malauradament se sustenta el nostre sistema educatiu. “Hi ha tot un submón que, educat en la plastilina de les llars d’infants, ha trobat en el PowerPoint la manera ideal de donar  ales a la seva immensa creativitat. Auxili”, diu Quim Monzó. PowerPoint hell! He estat tutor d’un únic Treball aquest últim curs. Xammar i els 60 anys d’anar pel món. L’alumne s’hi aplicà i em sembla que li féu profit i que l’ajudà a entendre que el món no és pas tan sols el límit del teu poble i de la teva família i de la teva petita colla d’amics o coneguts, i de la teva llengua. Aprengué, em sembla, que tot és molt més complex. Li vaig demanar que la seva exposició oral fos això, tan sols oral. I li vaig prohibir, sí, prohibir, l’elaboració de cap PowerPoint i que el que prevalgués fos la paraula. Bé. El tribunal li atorgà tan sols un 7. I al·legà: no ha presentat cap PowerPoint; s’ha explicat bé, però ho ha fet sense cap suport informàtic. Fot-te! Per no parlar després, i seguint encara Monzó, de segons quin tipus de correus. Déu te’n guard dels correus PowerPoints que contenen les afroses fotos de les vacances de vés a saber qui. O els dels acudits de tot tipus. O d’aquella musiqueta zen, o com se digui. O de qualsevol ínfula amanerada amb què et vulguin fer posar la pell de gallina de vergonya aliena. Horror. Spam.