Ensenyament o Educació

¿Ensenyament o Educació? ¿Per què, amb els governs de CiU, el departament s’anomena sempre d’Ensenyament, i entre el 2003 i el 2010, amb els 2 tripartits, s’ha anomenat d’Educació? Mai, des del poder, no se n’ha donat raó. Pla solia recordar que els homes i les dones reben a les escoles educacions acurades (però potser volia dir ensenyaments): hom els ensenya la història i la gramàtica, l’aritmètica i la física, la gimnàstica i el francès (ara anglès). Jo no sé per què no han de rebre també lliçons d’idealisme, de cordialitat i d’amor. L’educació hauria de ser cosa de les famílies, però no sé fins a quin punt això és encara així. Qui estalvia la vara odia el seu fill, llegim a Proverbis, 13:24. I Kant afirmava que l’ésser humà és l’única criatura que ha de ser educada. Sensació que l’escola pública és avui el nostre titànic i el pensament únic que hi predomina representa el fet paradoxal que l’educació s’hagi convertit en un dels principals obstacles en el camí de la intel·ligència i de la llibertat de pensament. Temps d’exàmens i temps de correccions. No es tracta de cap antologia dels disbarats. A les escoles sempre n’hi ha hagut. Però potser ara han guanyat en èmfasi i qui hi incorre es queda tan ample, no passa cap vergonya i al damunt encara defensa el disbarat, o el minimitza. Gabriel Ferrater es llicencià en Filologia Romàntica. És clar, total per una de més! No sé quina importància pot tenir una de més! Ningú no està lliure de dir bajanades; l’únic que és greu és dir-les emfàticament (Montaigne). De vegades, més val callar. ¿Ensenyament o Educació? Totes dues coses hores d’ara. Departament d’Ensenyament i Educació. Perquè és molt millor restar callat i que sospitin la teva niciesa que no parlar i treure’ls del dubte. I em sembla que és de Lincoln, això.