Pàgina d'inici » Dietari » Crítics, però obedients

Crítics, però obedients

No és legítim exigir als alumnes que siguin acrítics, però sí que ho és exigir-los que siguin obedients. Jo no estic d’acord amb els programes que s’imparteixen al batxillerat actual, per exemple. Tanmateix, els he d’impartir, no tinc altre remei. Obeir la llei educativa no vol dir forçosament que hi estiguis d’acord. De petits, i també més endavant, ens resistim a ser educats. Però la cultura, la transmissió de la cultura, consisteix en això. Ens aturem davant d’un semàfor en vermell. Potser no ens agrada, però no és cap cosa discutible ni opinable. Obeïm el semàfor en vermell. No pot haver-hi una educació lliure perquè, si deixeu lliures els nens, no els educareu (Chesterton). Hi ha el gran error de creure que tot és opinable i que totes les opinions tenen el mateix valor. A les escoles (abans en dèiem col·legis, vaig al col·le!) fa falta ensenyar a ser obedients, cosa que no és ni molt menys el mateix que ensenyar a ser acrítics. De cap manera. Ser crític i inconformista no està renyit amb el fet de ser obedient. Als col·legis, a les escoles, als instituts, a les facultats, representa que els qui saben són els professors. Vivim un temps en què massa sovint es qüestiona l’autoritat dels professors. Però els alumnes han d’aprendre a ser obedients i, per tant, l’ensenyament ha de ser per força autoritari. I això no vol pas dir que hagi de ser o fer-se antipàtic, al contrari. Però sí: l’ensenyament ha de ser per força autoritari i aquesta paraula ha de deixar de tenir connotacions negatives. Educar és reprimir, ja ho he dit altres vegades. I és veritat que aquesta tasca ha de començar lògicament a les famílies. Democràcia no vol dir absència de jerarquia ni vol dir que tot s’hi val i campi qui pugui, ja veiem, si no, què passa ara mateix amb tot això de les “raves”, expressió que per cert no sé pas d’on ha sortit. Durant massa temps ho hem tingut mal entès tot això. El pilot i la tripulació manen dins l’avió, només faltaria. Igualment, em sembla clar i indiscutible que, perquè un col·legi o una escola funcioni, els professors han de manar i els alumnes han d’obeir. I tot això és molt més llarg i més complex, ja ho sé, i ja hi tornarem qualsevol altre moment.

4 thoughts on “Crítics, però obedients

  1. “Sota el meu punt de vista, l’educació hauria de ser democràtica en un sentit i no hauria de ser-ne en un altre. Hauria de ser democràtica quant a l’accessibilitat –sense cap distinció de sexe, color, raça, o religió per a tots els qui puguin –i vulguin- acceptar-la diligentment. Però quan els joves ja són dins de l’escola no s’ha de promoure cap mena d’intent per establir-hi un igualitarisme fàctic entre els maldestres i ganduls per un cantó i els intel•ligents i estudiosos de l’altre. Una nació moderna necessita una classe molt nombrosa de gent genuïnament educada i formar-la és funció de les escoles i les universitats. Baixa el nivell o emmascarar les desigualtats és suïcida.”

    C. S. Lewis. Prefaci de “El diable proposa un brindis”

    M'agrada

  2. En quant al que diu en Joan, crec que la democràcia també és lluitar perquè les desigualtats socioeconòmiques no restin oportunitats als alumnes voluntariosos i capaços. Però en cap cas s’hauria d’igualar l’alumne que no s’esforça amb el que sí que treballa.

    Això que els alumnes no puguin repetir de curs no ho entenc. Sense un mínim esforç no es fa res a la vida.

    Liked by 1 person

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s