Ja hi tornem a ser amb la por del PP i el que representa. Escolti: a mi me’n fa tanta com el PSC, o el PSOE, que són la mateixa cosa, què vol que li digui. Tant per als uns com per als altres som una possessió colonial de la qual viuen i es riuen. No entenc cap altra cosa que no sigui que CiU (o CDC) i ERC es busquin i s’entenguin. El final del camí cap a la llibertat només pot venir d’aquesta entesa i de fer net d’una vegada de tots els recíprocs retrets del passat.

Frases extretes del lúcid dietari dels darrers dies del segle XX, L’escafandre, de J.C. Llop, que cada dia m’agrada més:

-Quin gran goig, el dia -ja llunyà- que hom descobreix que el fet d’intentar agradar a tothom és un error i una estupidesa. Sensació de llibertat recuperada.

-Morir, com el capità Haddock, després d’1 any d’abstinència alcohòlica. Es devia trobar més bé bevent que no pas sense beure.

-Somiar les dones que et somien.