Exemples de meravella de la llengua. I la precisió i la gràcia.
Flassades
[…]
i li explica amb detall com són, de fet,
les famoses flassades. Inclinades
respecte a les amplades i llargades
de quaranta-cinc graus, corren, fent bells
entramats de quadrats i amens rastells
de camps multicolors, franges alternes
que repeteixen, seguint lleis eternes,
el negre i el vermell. Un vermellós
ennegrit omple els quadres on els dos
colors s’ajunten. Transitant pel centre
-com si diguéssim, per la part del ventre-
de les barres vermelles, hi ha un cinyell
estret ben negre, i travessant pel bell
mig de les negres, un de groc. El tacte
és suau, vellutat: el tacte exacte
que permet que aquest còmode teixit
es pugui fer servir de cobrellit
si s’escau. […]
Carrer
[…] agafant al punt les cames,
surt al carrer, confort de tots els drames,
espai del just, recer del pecador,
estatge permanent del bo i millor
de cada casa, imant de les cultures,
resum del món. […]
Dones
[…] Un grop de gent, però,
perquè és de gent, que s’enfarfega. I oh!,
si són dones només, són moltes dones
d’aquelles altes, primes, rosses, bones,
i se’n veuen dotzenes de milers,
que ocupen els carrers i alguns carrers
travessers, i els cafès, i les terrasses,
i els bancs, i les cadires, i les places,
i xoquen, i es barallen, i fan crits,
i s’afluixen els monyos i els vestits,
i s’exciten, i suen! […]
Fragments, petites mostres, del poema Ballar quan toca. La bassa de les oques (LaBreu Ed. Alabatre). Grandiós Jordi Vintró. D’aquest llibre, a penes se n’ha parlat. Aquest llibre conté tot el català. I no exagero.