Exemples de meravella de la llengua. I la precisió i la gràcia.

Flassades

[…]

i li explica amb detall com són, de fet,

les famoses flassades. Inclinades

respecte a les amplades i llargades

de quaranta-cinc graus, corren, fent bells

entramats de quadrats i amens rastells

de camps multicolors, franges alternes

que repeteixen, seguint lleis eternes,

el negre i el vermell. Un vermellós

ennegrit omple els quadres on els dos

colors s’ajunten. Transitant pel centre

-com si diguéssim, per la part del ventre-

de les barres vermelles, hi ha un cinyell

estret ben negre, i travessant pel bell

mig de les negres, un de groc. El tacte

és suau, vellutat: el tacte exacte

que permet que aquest còmode teixit

es pugui fer servir de cobrellit

si s’escau. […]

Carrer

[…] agafant al punt les cames,

surt al carrer, confort de tots els drames,

espai del just, recer del pecador,

estatge permanent del bo i millor

de cada casa, imant de les cultures,

resum del món. […]

Dones

[…] Un grop de gent, però,

perquè és de gent, que s’enfarfega. I oh!,

si són dones només, són moltes dones

d’aquelles altes, primes, rosses, bones,

i se’n veuen dotzenes de milers,

que ocupen els carrers i alguns carrers

travessers, i els cafès, i les terrasses,

i els bancs, i les cadires, i les places,

i xoquen, i es barallen, i fan crits,

i s’afluixen els monyos i els vestits,

i s’exciten, i suen! […]

Fragments, petites mostres, del poema Ballar quan toca. La bassa de les oques (LaBreu Ed. Alabatre). Grandiós Jordi Vintró. D’aquest llibre, a penes se n’ha parlat. Aquest llibre conté tot el català. I no exagero.