Pàgina d'inici » Dietari » Tot espanotxant blat de moro

Tot espanotxant blat de moro

Dies sense classe i dies de lectura diversa. Havia llegit molt poca cosa de Peter Handke i ara em trobo La carta breu per a un llarg adéu. Aventura personal i formació. Pelegrí al fons d’ell mateix amb Amèrica, l’itinerari americà, com a teló de fons. Tots els traumes i terrors de la seva infantesa austríaca. I la mena de misteri de la seva dona, Judith, que era incapaç d’imaginar que algun cop pogués ser hora de fer alguna cosa. La seva dona, que ara no sap on és, la seva dona de caminar àgil i graciós i que, tanmateix, no parava d’ensopegar. Pot semblar-ho, però no és tard per llegir aquest llibre que Handke publicà quan tenia 30 anys l’any1972.

Continuo, d’altra banda, amunt i avall amb la Pastoral americana, de Roth. I repasso una escena d’amor. Els llibres de Roth m’atrauen tant perquè sempre m’hi trobo, sempre hi sóc. Roth diu les coses que jo no sé dir. Aquesta escena d’amor, per exemple. Aquesta escena d’amor viscuda pel protagonista, en Levov, però de fet viscuda també per mi. Durant uns quants mesos després de casats, ella es posava a plorar després d’haver tingut l’orgasme. Li venia l’orgasme i es posava a plorar, i jo no sabia com interpretar-ho. “Què et passa?”, li demanava. “No ho sé.” “T’he fet mal?” “No. No sé de què m’ha vingut. És com si el semen, quan me’l deixes anar a dintre, em fes venir les llàgrimes.” “Però ¿no t’he fet mal?” “No.” “¿Et fa plaer, estimada? ¿T’agrada?” “Molt. No sé què té que m’arriba a un lloc on no arriba res més, i aquest lloc és on hi ha les llàgrimes. Arribes a una part de mi on no m’arriba res més.” “Entesos; mentre no et faci mal…” “No, no me’n fa. Però és una cosa estranya, no estar sola”, va dir ella. La primera vegada que no va plorar va ser un dia que l’hi vaig fer amb la boca.

La cosa acabà malament, és clar. La tragèdia de la filla, que ara no cal explicar. L’esfondrament d’un món. No fa falta ser pessimistes per entendre que tot acaba malament. Hi hagué la tragèdia. És clar. Però hi hagué, igualment, que, quan la recuperació treia tot just el cap, la vaig veure fent-s’ho amb un vell conegut. Ho feien tot dissimulant que ell, tot prenent-la per darrere, li ensenyava a espanotxar blat de moro. Quins collons!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s