Pàgina d'inici » Dietari » Divagar

Divagar

Carta de l’Otger. Persones de les quals sembla que se n’hagi perdut el rastre, però de sobte una carta. Correu postal. No sé ni el temps que feia que no en rebia cap a través d’aquest mitjà. La solitud i el silenci que l’envolta. I la feminitat de l’entorn, diu. Mercat i mercadeig. Perpinyà. Les dones, però, no entenen la renúncia i el treball retirat. Se sent un “sans papiers”. Precarietat d’asceta i dies i dies sense mots. I els dubtes. ¿Per què no escrius, Otger? ¿Per què no tornes?

I, després, Merkel. Que ve a cobrar el que Espanya li deu. El que Espanya deu a Alemanya. Merkel, que ve a acabar d’abaixar els fums de l’esclat de la bombolla. Em demano si Mas, en aquests moments, serà capaç d’assumir i fer seu el discurs de la cancellera en relació a Espanya i l’espoli a què estem sotmesos.

I Llovet, que parla un cop més del gran Flaubert. “La instrucció pública obligatòria i gratuïta no farà res més que fer créixer el nombre dels imbècils”. Tot el somni de la democràcia consisteix a elevar el proletariat al nivell d’idiotesa del burgès. I el somni, en part, ja s’ha complert. Consumeix la mateixa informació i té les mateixes passions”. “El que ens fa falta és una aristocràcia natural…” I no fa falta afegir-hi res mes, potser.

Divagacions d’un matí assolellat de febrer. Dies que no se sap ben bé què dir, tret de la resistència que no en passi cap sense línia.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s